DSC_0011

Josep Naval, Federació Setem: “Treballar en una ONG és viure la realitat i actuar en conseqüència”

En Josep Naval, “Pepe”, (Barcelona 1960) és col·laborador de Setem des de fa gairebé tres anys. La seva vinculació amb la cooperació ve principalment lligada a raons polítiques (la lluita de classe obrera) i la seva passió per viatjar “de veritat”, amb mapa a la mà i molt lluny dels viatges organitzats…

En aquesta entrevista el Josep Naval ens explicarà què és i que fa Setem, i quines són les seves responsabilitats com a voluntari dins de l’organització.

Abans de començar amb les preguntes, li agraïm haver acceptat ser la primera persona a ser entrevistada per aquest nou projecte.

Com i per què decideixes dedicar-te al món de la cooperació?

Sempre he estat vinculat amb cooperatives i, ideològicament, amb la lluita de la classe obrera. Per tant, es podria dir que la meva vinculació ha estat sempre lligada a raons polítiques.

A més, sóc una persona que sempre he viatjat molt i això també ha tingut molta influència. Per exemple, amb 18 anys dos amics i jo vàrem invertir el nostre mes de vacances en recórrer el Sàhara. Vam arribar fins a Mali perquè el temps no ens va donar per més. Anàvem amb un dos cavalls, sense res organitzat… Crec que tot això també ha influenciat molt en voler treballar en aquest sector.

Com a voluntari de Setem, quin és el teu dia a dia i quines són les teves responsabilitats dins de l’organització?

Aquí és molt important entendre que a Setem hi ha uns tècnics que es dediquen cada dia (la majoria a temps parcial) a treballar per l’organització. Nosaltres, els voluntaris, fem una feina més de suport a aquests tècnics, estant disponibles a la seva crida.

Funcionem molt per campanyes. Aquest any, per exemple, farem dues xerrades a Tarragona: Explicarem qui som, els nostres Camps de Solidaritat, etc. La primera la farem el proper dia 2 de març a la URV, sota el marc del Postgrau de Cooperació, Desenvolupament i Innovació Social d’aquesta universitat. La següent la farem el dia 16 de març l’espai Kesse.

En la vostra Memòria destaqueu molt la importància de la conscienciació de la gent. Per què? El canvi mai vindrà des de dalt?

No, i aquest punt és fonamental. És molt difícil que des de dalt t’imposin els canvis. Per aquest motiu, la nostra intenció és fomentar l’actitud crítica, pensar amb el que es fa. Ha d’haver-hi una interiorització de les coses. Els camps de solidaritat, per exemple, no s’han d’entendre mai com jo, des del Nord, vaig ajudar algú. Mai. Perquè això seria intentar imposar una cultura i una forma de veure les coses, i no és això. L’objectiu dels camps de solidaritat és fomentar la convivència amb la família, viure i fer com la gent d’allà.

És a dir, un benefici mutu. El que viatja, pel fet de conèixer una altra realitat, i la família d’acollida perquè rep uns recursos addicionals.

Sí, tot i que personalment crec que qui treu més benefici d’aquest intercanvi és la persona que viatja.

DSC_0010

Creus que en els últims anys i, en línies generals, hi hagut un progrés en la consciència de la gent sobre altres realitats? La crisi econòmica ha accentuat aquest compromís social de la gent?

Sí, hi ha hagut una evolució i, des de la crisi, aquesta s’ha accentuat. Però, molt important, no s’ha d’assumir que estem o deixem d’estar en crisi econòmica i social pel que els mitjans de comunicació (i la seva manipulació) ens ho diguin. Que si ara estem millor, que si ara estem amb crisi profunda, etc.

Però, teòricament, una situació de crisis econòmica farà que pensem més a guardar recursos a casa, i no enviar-los fora. És a dir, ajudar als problemes interns abans de sortir fora.

Però jo no crec en les ajudes al tercer món. És a dir, i això és fonamental, estem parlant d’un canvi de mentalitat. A Guatemala, per exemple, vaig aprendre un concepte que m’agrada molt i ajuda a entendre el que estic dient: És la idea de desaprender.

Què implica aquesta idea?

Ho trobo bàsic. És tornar als orígens, a la comunitat. Amb la nostra invasió (colonial) els vam fer absorbir una cultura patriarcal, d’aquest capitalisme salvatge, de produir més del que necessitem i buscar vendre els excedents a fora, etc. El poble Maia, és un poble comunitari, on els nens es criaven entre la comunitat. Aleshores, a què anirem nosaltres ara a ajudar?

Aquí estem tornant una mica al principi de l’entrevista, a la idea de qui ha de fer aquest canvi.

Sí, aquest canvi no vindrà mai donat des de dalt. Això vindrà per sota, pel poble. És aquella famosa frase de Eduardo Galeano de Mucha gente pequeña en lugares pequeños, haciendo coses pequeñas puden cambiar el mundo.

Entenc que treballar en una ONG té sempre aquest component de revolta, de fer soroll i, inclús, desgraciadament, de trobar-se amb molts problemes.

Sí, la vida és lluita. No et pots quedar indiferent. Treballar en una ONG és viure. És viure la realitat i, a partir d’aquesta realitat, fer campanyes i accions que moltes vegades la gent no entendrà. Però, no fer això, és viure amb el cap ajupit. Això es pot associar directament amb la idea històrica de la classe obrera i la lluita de classes. Si no hi hagués hagut soroll, inclús morts en aquest cas, avui seguiríem treballant 14 hores.

És com la vaga, molta gent diu que no serveix per res. Doncs escolta, jo vull fer vaga perquè estic en contra d’això, i em serveix a mi, perquè vull manifestar el meu desacord. El que segur no servirà res és quedar-se a casa.

Com financeu les vostres campanyes?

El 80% prové de voluntaris i, després, també funcionem molt amb col·laboracions. Tot això dependrà molt de la campanya i de les associacions amb les quals treballem.

Campanya Roba Neta. És fàcil per un ciutadà de Tarragona seguir-la? És a dir, hi ha alternatives reals a ciutats petites com la nostra? Internet pot ajudar a trobar aquestes alternatives?

Si les busques, sí. Per exemple, el projecte Pam a Pam. Aquest projecte, un mapa col·laboratiu de consum responsable, està funcionament molt bé. Es tracta de marcar en un mapa interactiu i amb xinxetes taronges, aquells establiments que compleixen una sèrie de criteris de consum responsable i economia solidaria. És un projecte que està en constant creixement, que va començar pel tema del menjar però cada vegada agafa més camps. Aquesta campanya és per mi, bàsica. De moment, a Tarragona i Reus no hi ha masses xinxetes taronges tot i que, amb el temps, segur que també creixerà en aquestes ciutats i, aleshores sí, hi haurà una alternativa real.

DSC 32

Campanya Banca Armada. Com s’aconsegueix lluitar contra entitats financeres tan grans i poderoses i, sobretot, com es pot controlar el destí dels diners dipositats en aquests bancs?

És molt complicat lluitar contra ells i molt difícil de controlar el destí d’aquests diners. La idea pràctica és la denuncia. És a dir, a través de la suma d’accionariat, intentar fer la denúncia (en les Juntes d’Accionistes dels bancs) del nostre rebuig a aquesta realitat. Manifestar el nostre desacord.

Campanya de Comerç Just. Es farà aquest any a Tarragona? On? Teniu expectatives de superar el nombre de visites de l’any passat?

Sí que es farà i tenim moltes esperances de poder superar el nombre de visites de l’any passat. Estarem, juntament amb altres entitats, a la Rambla Nova. A banda de donar-nos a conèixer, mirarem de visualitzar les alternatives que proposem d’un consum responsable. Jo crec que és una bona oportunitat per conèixer altres associacions molt interessants de banca ètica, energies renovables, companyies telefòniques amb sistemes de pagament mes justos, etc.

DSC_0008

Per saber més coses sobre les activitats de Setem visita la web: http://www.setem.org/site/es/

 

Entrevista realitzada per Josep Alcoceba

 

Deja un comentario