Portada

Patricia Cantarell: “Actualment hi ha 60 milions de persones que han hagut de fugir de casa seva per poder sobreviure”

La Patricia Cantarell porta des de 1997 vinculada amb Oxfam Intermón. Aquests 20 anys d’experiència representen una gran oportunitat per preguntar-li sobre l’evolució de la cooperació internacional en aquest temps. A més, ens ho explica des del prisma d’una gran ONG, amb capacitat d’influenciar en els més alts estaments polítics, però que també treballa en terreny. Amb ella hem reflexionat sobre el poder que té el ciutadà en les seves decisions de consum, l’impacte de les nostres polítiques i el com es realitzen les campanya de suport a causes que es troben a milers de quilometres d’aquí.

L’entrevista es realitza en la mateixa botiga que Oxfam Intermón té en el Carrer August de Tarragona.

Per què treballes en una ONG com Oxfam Intermón? Sempre havies volgut dedicar-te al sector social o ha sigut fruit d’una evolució personal que has anat fent?

La meva passió era viatjar i conèixer món. Vaig estudiar història de l’art i després relacions públiques, i vaig començar treballant en una agència de viatges. El fet de viatjar i conèixer món em va permetre veure que aquest era injust i que s’havia de treballar per millorar-lo. En tornar d’una temporada en la qual vaig viure a l’Índia, vaig decidir que volia treballar en una organització com aquesta.

Fa 20 anys que et dediques en aquest sector, creus que la societat ha canviat la seva percepció sobre el fet de treballar, de forma assalariada, en una ONG?

La percepció d’abans era una barreja entre treball i voluntariat, i que si et volies guanyar la vida era millor optar per un altre sector. Aquesta percepció ha canviat, se’ns veu com gent professional que treballem amb qualitat, eficàcia i de forma integral a través de diferents àmbits d’actuació. Actualment hi ha molta gent jove que opta per buscar feina en el camp de la cooperació i del tercer sector.

Un dels objectius fonamentals d’Oxfam Intermón és reivindicar el dret a una vida digna, entenent això com un dret a la participació política, a la llibertat d’expressió, associació, etc. En la mateixa línia que abans, creus que en aquests 20 anys hi hagut una evolució sobre la percepció del que és una vida digna? És a dir, crec que no fa gaire temps, quan parlàvem de vida digna, ens limitàvem a pensar en un sentit més existencialista.

Sí, això ha canviat totalment. Hi ha hagut una clara evolució des d’aquella percepció que les organitzacions havien “d’ajudar” a aquesta part més existencialista, de garantir un menjar i un lloc on poder dormir. La feina que fa OI és garantir cinc pilars fonamentals: Dret a ser escoltat, a tenir una seguretat, accés a uns serveis bàsics i de qualitat, a uns mitjans de vida sostenibles i dret a la pròpia identitat.

“Hi hagut una clara evolució des de la percepció més existencialista de l’Ajuda”

Un dels altres grans objectius d’Oxfam Intermón és aconseguir que els Governs garanteixin els Drets a protegir les persones desplaçades. Com es treballa això? És a dir, com s’arriba a Organismes tan elevats?

Oxfam Intermón té una capacitat d’influència política molt important. Quan parlem de persones desplaçades és important entendre que anem molt més enllà de les persones refugiades. Actualment hi ha 60 milions de persones que han hagut de fugir de casa seva per motius de conflictes bèl·lics, pel canvi climàtic o, simplement, perquè no tenen mitjans per sobreviure a casa seva.

Treballeu amb persones desplaçades de forma directa o teniu algun tipus d’acord de col·laboració amb altres entitats més properes al terreny?

Depèn. A Itàlia, per exemple, tenim un equip a terreny que dóna suport psicològic, que busca llars on poder reubicar aquestes persones refugiades i que treballa en el sanejament d’aigües, tasca on Oxfam Intermón és especialista. Tot aquest tipus d’actuacions s’engloben dintre del que és Ajuda Humanitària. Però, després, treballem molt contra les decisions polítiques que han causat que aquestes persones es trobin en aquesta situació. A més d’Itàlia, aquesta feina de proporcionar aigua potable i sistemes d’higiene i ser suport d’informació i suport legal també la realitzem a Grècia, Siria, Jordània i Líban.

I això es treballa amb pressió política.

Exacte. Aquesta feina la fem tant en l’àmbit d’autonomies com amb governs més grans. Per exemple, hem denunciat l’acord entre la UE i Turquia i estem exigint al govern espanyol  que acceleri l’acollida de persones refugiades. Volem aconseguir que el 30 de setembre l’Estat acolli el 100% de les persones a les que es va comprometre.

A més, i molt important, també treballem en canviar la percepció i actitud de la gent en el seu dia a dia. Els nostres actes com a individus també tenen conseqüències.

Per resumir podríem dir que treballeu, en major percentatge, en el que és la cooperació al desenvolupament i, per tant, en actuacions d’impacte de mig i llarg termini, tot i que també realitzeu molts projectes d’ajuda humanitària que són, per definició, d’impacte immediat.

Sí, exacte. Nosaltres toquem totes les branques, actuant de forma immediata per salvar vides en  emergències, i a llarg termini amb projectes de cooperació, pressió política, educació i mobilització ciutadana i comerç just .

Abans em parlaves de la vostra feina de conscienciació local i la importància de la nostra societat en el dia a dia. Creus que en els darrers anys hi ha hagut una reflexió sobre la importància en la nostra decisió de compra? Per exemple, per tenir dades concretes, hi  ha hagut un increment de les xifres de venta de productes de comerç just?

Jo crec que inicialment sí que hi havia la percepció que s’anava a “ajudar” als pobres quan es comprava en botigues de comerç just. Però aquesta percepció, igual que abans, ha evolucionat. Una evolució que també ha fet que la gent sigui més exigent amb les mateixes oenegés, exigint per exemple, més transparència.

S’ha fet molta feina amb campanyes de comerç just, amb la de Roba Neta de Setem i amb d’altres, totes elles amb un mateix objectiu: Fer entendre al consumidor que té molt de poder per canviar les coses. Aleshores, malgrat haver treballat molt bé en això, s’ha d’entendre que estem en un context molt difícil. La crisi econòmica, que ha fet que el poder adquisitiu hagi baixat en un 20% des del 2008, no ajuda al consum de productes de comerç just, generalment més cars.

“S’ha fet molta feina per fer entendre al consumidor la importància de la seva decisió de compra”

Avui en dia, podem trobar productes de comerç just en grans superfícies. Quina és la vostra posició en aquest tema? Per exemple, posem el cas d’un consumidor que, fent la seva compra diària en aquest supermercat, agafi algun producte de comerç just. Segurament, aquest mateix consumidor no anirà mai expressament en una botiga de comerç just, en canvi, només pel fet de trobar-se’l en el seu supermercat habitual, compra un producte de comerç just.

Nosaltres creiem que és positiu. La nostra prioritat és la de facilitar que la gent pugui adquirir aquest tipus de productes. Aleshores, sabent que la gent va a comprar als grans supermercats, facilitem que els productes de comerç just estiguin disponibles.

La botiga d’Oxfam Intermón té un valor afegit per l’Organització perquè és la cara de l’entitat a la ciutat. A més, des de fa dos anys hem apostat per oferir productes més fàcils d’utilitzar en el nostre dia a dia, com són productes d’alimentació importants, roba, cosmètica, bijuteria, etc. És a dir, les nostres botigues ofereixen productes de qualitat, que són respectuosos amb el medi ambient i que el consumidor pot utilitzar en el seu dia a dia. Diem que són botigues ciutadanes, perquè, a més d’aquests productes, la persona que vingui trobarà tota la informació sobre les campanyes d’incidència política que organitzem a la seva ciutat, campanyes de signatures, cartells, etc. I, molt important, s’ha de tenir en compte que totes les botigues són portades al 100% per voluntaris i voluntàries, és a dir, que totes les botigues s’obren cada dia perquè hi ha gent que dóna el seu temps a Oxfam Intermón.

Foto 1

Com es fan les campanyes de denúncia contra les grans empreses extractores, com s’hi lluita? Vosaltres també recolliu el cas de la Berta Cáceres, del qual nosaltres ja en vam parlar amb els amics de Setem el passat 16 de novembre.

El cas de la Berta és molt fort… Les nostres campanyes donen suport a totes les organitzacions que treballen en aquests països. Actualment, ens estem focalitzant molt en el tema de l’acaparament de terres, perquè molta gent s’està veient obligada a fugir de casa seva i perdre les seves terres. La nostra feina és la d’empoderar aquesta gent desplaçada amb informació, amb advocats, ajudant a crear una xarxa entre ells, facilitant que es puguin organitzar entre ells, que sàpiguen com muntar una campanya política de pressió contra les pràctiques d’aquestes empreses extractores, que siguin capaços de parlar amb l’Administració, etc.

Això és important per entendre l’evolució en la percepció de com es gestiona la nostra “ajuda”. És a dir, i això també va molt en línia amb el que dèiem abans, segur que fa uns anys aquest tipus de campanyes haguessin consistit en un projecte tancat, de dotació econòmica determinada i sense avaluació posterior. Ara es treballa diferent, formant a les persones d’allà per aconseguir que aquestes no depenguin de ningú.

Sí, aquest és l’objectiu. L’enfocament de les campanyes, de la incidència política i de crear una ciutadania activa és aconseguir aquest objectiu. Des d’aquí el que podem fer és donar suport a la seva lluita. Per exemple, quan aquí aconseguim un cert volum de signatures per recolzar una d’aquestes lluites, i fem que això surti publicat en els diaris d’Espanya, els estem donant molt de suport. Això té un pes molt important per ells. Sobretot perquè així ells perceben la sensació que no estan sols, i això ho valoren molt. S’ha de pensar que estan lluitant contra agents molt i molt grans i el fet de sentir que hi ha gent al món que els recolza, imagina’t, és molt important. Això sempre ens ho diuen, que en les coses més importants no els deixem sols.

Dilma Rousseff sempre ha defensat amb orgull que Brasil havia innovat molt en el sector agrícola, especialitzant-se en productes estrella i aconseguint exportar immenses quantitats de, per exemple, soja i carn. Creus que aquesta lectura és positiva?

Per què està exportant? Per voluntat de la seva població o per la voluntat d’empreses externes? Empreses que no deixen res al país on actuen, només sous de misèria, una terra molt danyada per l’ús de fertilitzants i una pèrdua molt gran de varietat de productes. A més, i això ho denunciem en una de les nostres campanyes, aquí es produeix un segrest de la democràcia. Està molt bé que un país pugui exportar, però més important és que la seva població pugui menjar.

Sabem que tot això és una lluita de David contra Goliat però estem aconseguint coses. Per exemple, en la línia amb el nostre objectiu de demanar coherència política amb els polítics d’aquí, des de lafede.cat (organitzacions per la justícia global) i juntament amb la taula catalana per la pau i Drets Humans a Colòmbia hem aconseguit que el passat novembre s’aprovés el Centre d’avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l’exterior. És a dir, que el discurs de respecte dels Drets Humans es respecti quan actuem fora de Catalunya.

“El passat mes de novembre es va aconseguir que s’aprovés el Centre d’avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l’exterior”

Segons dades de l’OCDE l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) espanyola ha baixat des del 2008, coincidint amb la crisi i una política general de reducció de la inversió. Però, en aquest cas, creus que pot haver-hi un sector de la societat que, davant de les actuals necessitats internes, pugui estar d’acord en deixar de “gastar” diners en ajuda exterior?

Sí, de fet, aquest discurs ens preocupa. Però crec que la gent que recolza Oxfam Intermón entén els valors de l’Organització i que aquesta treballa en tot el món. Dit això, val senyalar que fa un parell d’anys que vam començar a treballar en l’àmbit intern, a casa nostra, recolzant les entitats locals d’aquí en temes de gènere i migració. Aquest és un suport més tècnic, perquè aquestes entitats coneixen millor la realitat local perquè porten més temps treballant-hi. Nosaltres les ajudem, oferint aquest valor afegit.

Parlant de dades, l’any 2008 l’Agència Catalana de Cooperació va destinar 48 milions d’euros, l’any passat, només 8.

És una dada molt significativa.

Sí, ara estem reclamant els diners que s’havien planificat en el Pla Director 2015/18, uns 23 milions. Però, independent d’això, si Catalunya fos independent estaríem parlant que el seu 0,7% del PIB seria de 1.200 milions d’euros. Aquest seria el compromís. I ara estem parlant de 17 milions…

Actualment, i per tal d’aconseguir augmentar aquesta Ajuda, s’està optant per la seva privatització. Això ho denuncieu fermament. Per què?

Perquè és molt perillós. Si privatitzes l’Ajuda, qui serà el que decideix on i a qui s’ajuda? En aquesta línia, Oxfam Intermón té molt clar que els diners que rep d’ajuda pública han de ser inferiors als privats, perquè aquesta és l’única forma de preservar la independència en les nostres decisions. Aquest tema és molt important.

Hi ha una última dada demolidora que m’agradaria que comentéssim. En la vostra web féu èmfasi del fet que actualment gairebé una quarta part de la població europea viu en situació de pobresa, en concret, 123 milions de persones. Això és molt important, perquè moltes vegades tendim a pensar que les necessitats urgents d’ajuda són realitats molt llunyanes al nostre entorn.

Això que dius és la famosa campanya d’iguals d’Oxfam Intermón on denunciem la situació de pobresa de la mateixa Europa. La bretxa entre rics i pobres està creixent de forma exponencial. Per això, quan parlàvem d’ajudar aquí o allà… Vivim en un món globalitzat on les causes són les mateixes arreu. Per tant, hem de lluitar tots junts contra les causes d’això.

Per tal de recaptar fons per finançar els vostres projectes, feu una crida a moltes empreses a col·laborar, a través del seu RSC, amb vosaltres. La contrapartida que oferiu és brutal, ja que oferiu aparèixer en la vostra revista, memòria, i diferents elements publicitaris. En aquest sentit és molt llaminer col·laborar amb vosaltres. Però, teniu algun tipus de filtratge a l’hora d’escollir quines empreses col·laboren amb vosaltres? Ho dic pels casos d’empreses que poden tenir una activitat totalment oposada a allò que en el RSC destaquen.

Sí que hi ha un filtratge. Sabem que tot això és una eina de màrqueting molt potent per les empreses. Sobretot perquè la societat és cada vegada més crítica. Tenim més eines i exigim més. Oxfam Intermón té un codi ètic per l’acceptació o no d’ajuda de les empreses.

Quan parles del fet que la gent té més eines… Què suposa per entitats com la vostra l’aparició de les xarxes socials?

És molt positiu, ja que són un altaveu per la ciutadania. A més, treu tot aquell poder que tenien els mitjans de comunicació on, si no sorties, volia dir que no existies. Amb les xarxes socials, al no haver-hi aquest filtre, les organitzacions podem comunicar les nostres actuacions. Dit això, també és cert que sortir a la televisió, per exemple, té molt més impacte que a les xarxes socials.

“Les xarxes socials han aconseguit treure aquell immens poder que tenien els mitjans de comunicació convencionals on, si no apareixies, no existies”

En l’última edició del trailwalker, aquestes caminades/carreres amb fins benèfics que organitzeu, vàreu aconseguir recaptar més d’1 milió d’euros. Això ja ho he parlat amb altres entitats i és que sembla que cada vegada s’ha de ser més original per despertar l’interès de la gent cap al sector de l’economia social? Estem en una situació on la gent rep tanta informació sobre campanyes de col·laboració, que, potser, el que funciona actualment és que hi hagi una contraprestació immediata.

Sí, jo crec que la implicació de la gent va cap aquest camí. Fa 5 anys que vam començar amb el trailwalker i a la gent li agrada. És una forma de col·laborar que no requereix una gran reflexió i on aconseguim despertar l’interès de la gent.

I això és positiu?

Jo crec que sí. Perquè arribem a gent que potser, sense la via de l’esport, no arribaríem. I qui sap si, amb aquesta experiència, aconseguim que aquesta gent s’interessi pel que fem i per altres activitats.

Quines campanyes d’Oxfam Intermón tenim actualment a Tarragona? Ens pots anunciar alguna activitat programada per aquest any?

A Tarragona estem fent vàries coses. En l’àmbit del comerç just tenim la botiga amb els seus diferents productes, però també formem part de la Festa del Comerç Just.

El 30 de gener vam participar en el DENIP (Dia Escolar de la No Violència i la Pau). Aquest any hem treballat, a les escoles de Tarragona, sobre els refugiats. La proposta era que els escolars enviessin cartes mitjançant un voluntari que tenim en un camp de refugiats a Grècia. Els nens d’aquí enviaven cartes als nens dels camps, i aquests als nens d’aquí. En total, vam aconseguir un total de 800 cartes escrites. Aquest any es farà una exposició al pati Jaume I de l’Ajuntament per mostrar tot el treball fet aquest any a les escoles.

Finalment, tenim la campanya de fiscalitat justa, on estem denunciant l’existència dels paradisos fiscals, el gran forat de la fiscalitat. Estem treballant amb els municipis fent que es declarin territoris lliures de paradisos fiscals. D’entre ells, Tarragona ja s’ha declarat com a territori lliure de paradisos fiscals.

Creus que el tema de la fiscalitat justa és percebut com un assumpte aliè, extern al nostre dia a dia i que, en canvi, per la gran quantitat de diners que ens costa, sí que ens afecta, i molt?

Completament d’acord. De fet, un dels temes que fem en aquesta campanya és pedagogia sobre fiscalitat. Sembla que això no vagi amb nosaltres quan la realitat és que són molts diners. L’evasió d’impostos suposa que deixem de tenir diners per educació, sanitat i d’altres coses que ens afecten. A Tarragona hem tingut una exposició que parlava de tot això.

Quan vau publicar el vostre informe anual, recordo que la premsa destacava una dada del vostre informe: 8 homes tenen la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones. Però, pocs dies després d’aquesta publicació, van començar aparèixer articles de molts economistes, algun de molt famós, dient que la metodologia utilitzada per aquest estudi era totalment errònia. Molts d’ells, després de senyalar els errors de formulació d’aquest estudi, els contraposaven per concloure que les desigualtats globals d’ingressos estan disminuint des dels anys 70.

Sí, hem estat molt criticats per determinats economistes. L’economia està creixent en alguns països, això és cert, però la desigualtat és cada vegada més gran. Hem de fer polítiques transformadores i deixa de pensar en el curt termini.

En aquest sentit jo sóc optimista. És a dir, aquestes reflexions que hem compartit sobre com la cooperació i l’economia social miren a mitjà i llarg termini, ja suposa un canvi molt gran respecte les polítiques de cooperació de no fa tant de temps.

Clar, però és que som optimistes perquè la gent s’està mobilitzant. Jo crec que el 15M ha suposat un canvi radical en el que és la ciutadania, la gent ha pres consciència de la seva capacitat per canviar les coses. Podem fer política de dia a dia, de ser més responsable en el teu consum fins a exigir transparència, etc. El 15M ha suposat una major conscienciació del poder de la ciutadania i d’entendre una nova forma de fer política des del carrer, les places…

“Amb el 15M, la gent ha pres consciència de la seva capacitat per canviar les coses”

Última pregunta, per què et dediques a aquest sector?

Perquè m’ho crec i perquè si volem societats més justes, hem d’actuar en el dia a dia. Jo no em veig treballant en un lloc on no hi hagués un cert impacte social.

Foto 2

Per més informació visita la web d’Oxfam Intermón.

Entrevista realitzada per Josep Alcoceba

Deja un comentario