pencil-1486278_1920

No ho oblidarem mai

Les decisions polítiques d’aquests dies estan tenint una conseqüència directa sobre la nostra societat i les nostres entitats socials. La brutalitat i odi en el qual està sotmesa la societat catalana va lligada a una mancança històrica d’aspiracions nacionals espanyolistes (més enllà de la unió) que contrasta amb l’anhel de molts catalans d’assolir un estat independent. El problema rau doncs en que una part de la població espanyola té, per primera vegada, legitimitat  per lluitar per un objectiu, que no és altre que evitar la independència, és a dir, evitar les aspiracions de l’altre, de ellos (qui no recorda el crit bèl·lic de a por ellos?).

L’assoliment de l’objectiu independentista s’aconsegueix doncs per la via política (i, per definició, pacífica), mentre que l’objectiu unionista s’aconsegueix amb l’aplicació autoritària de la llei. Aquesta autoritat s’agreuja si és justificada per tots els poders (reconeguts o no) del Govern Central: Política, Corona i Mitjans de Comunicació manipulats.

Incapaços de preveure què passarà aquests dies, només podem estar segurs d’una cosa: I és que no oblidarem tot el que ja hem viscut:

  • No oblidarem mai la por que vàrem passar esperant a la Policia en els col·legis electorals.
  • No oblidarem mai que se’ns catalogui de nazis de forma diària.
  • No oblidarem mai que surti gratuït amenaçar de mort al nostre President.
  • No oblidarem mai que aquesta amenaça provingui del portaveu del Govern Central.
  • No oblidarem mai que es menteixi de forma constant sobre l’adoctrinament de nens a Catalunya i que aquests no aprenen el castellà.
  • No oblidarem mai que aquestes fal·làcies també surtin gratuïtes. No importa la veritat, l’únic que val és fer soroll.
  • No oblidarem mai que el Rei d’Espanya també ens hagi amenaçat.
  • No oblidarem mai que ningú hagi ni tan sols hagi mencionat a les 700 víctimes agredides durant l’1 d’octubre.
  • No oblidarem mai un dels discursos més lamentables que s’han pogut escoltar mai en la història d’Espanya: El que va fer la vicepresidenta del Govern Central parlant de 400 policies ferits durant l’1 d’octubre.
  • No oblidarem mai el silenci d’algun partit que diu ser d’esquerres. El silenci us fa còmplices.
  • No oblidarem mai que aquest mateix partit, i el seu tarannà de superioritat intel·lectual, es rigués de la llei del referèndum d’autodeterminació, per després amagar-se sota la taula amb l’1 d’Octubre i l’actuació policial, i ara tornar a treure el cap per riures de la independència dels 8 segons. No heu entès res senyors.
  • No oblidarem mai les persecucions a la bandera. A cap ni una.
  • No oblidarem ser utilitzats com a cortina de fum per tapar les vergonyes del partit més corrupte d’Europa.
  • No oblidarem mai que tu, ciutadà amb capacitat de distingir la veritat de la mentida, hagis preferit optar per la via còmoda, creient tot el que et diuen i sumant-te a la causa anticatalana per defensar una Llei i una Constitució que no t’has cregut mai.
  • No oblidarem mai que un partit que subvenciona a la Fundació Francisco Franco ens continuï donant lliçons de democràcia.
  • No oblidarem mai el xantatge i el discurs de la por sobre la viabilitat econòmica i la capacitat de pagament d’un poble treballador i emprenedor com el català.
  • No oblidarem mai que empresoneu aquells que pensen diferent a vosaltres.

Molts catalans són conscients de que un dels partits propulsors de la causa independentista està format per l’oligarquia catalana. La història ja ens ha ensenyat que mai cap revolució engegada per l’oligarquia és realment una revolució ni que beneficia al poble. A més, tots recordem el canvi de rumb polític d’aquest partit, un canvi oportunista i amb l’objectiu clau de tapar moltes mancances. El punt final a aquest intent d’amagar les penes del passat, sense canviar l’estructura, ha sigut canviar el propi nom del partit. Tot i això, molts catalans prefereixen optar per aquest mal menor que seguint sent sotmesos a unes polítiques basades en la por, la mala educació i la incultura que, últimament, caracteritza els discursos provinents del Govern Central.

Passi el que passi d’ara en endavant, sense saber cap on es portarà la vostra absurditat, només ens queda la memòria d’aquests dies i d’aquesta trista època que estem vivint. La memòria no es pot prendre, la memòria no la podreu empresonar, això no ho oblidarem mai.

Josep Alcoceba

1 comment

  1. Tampoc oblidarem com ens en sortirem i la lliçó que donarem a molta gent.
    Abraçada

Deja un comentario