Les ONG a debat en un món globalitzat

globe-1029213_1920

Cal determinar fins a quin punt les ONG són una resposta al procés de globalització, com habitualment s’afirma, o si, per contra, s’han convertit en un element més de la mundialització i de l’extensió del projecte neoliberal, sent utilitzades per facilitar la implantació i l’avanç d’aquest procés per les seves institucions responsables, tant en l’esfera estatal i regional, com en l’àmbit internacional i multilateral. Es tracta d’analitzar en quina mesurada les ONG són elements de resposta a les transformacions dels Estats o si constitueixen una expressió més del poder econòmic globalitzat.

La profunda reorganització que la globalització ha desencadenat en tots els àmbits productius, relacionals, d’intercanvi, distribució i consum s’ha infiltrat vigorosament també en el conjunt de la societat. Moltes ONG han anat assumint i interioritzant en les societats en les qual es desenvolupen els principis de les empreses, el seu sistema organitzatiu i fins i tot el seu llenguatge expressiu, com una part més de l’univers relacional que mantenen. Un pas més en aquesta estratègia d’assimilació passa per la progressiva creació directa d’ONG per empreses de tot tipus, amb aparença de tals, per donar resposta a les seves necessitats i interessos corporatius més immediats, la qual cosa els permet presentar-se davant la societat com a empreses solidàries. D’aquesta manera s’aprofiten del suport social que durant dècades han construït al seu voltant les ONG, al mateix temps que capten recursos de la solidaritat de les diferents administracions públiques que la financen. Aquestes aliances han estat interioritzades per gran part de les organitzacions no governamentals i especialment per les que desenvolupen una labor humanitària o les que treballen en la responsabilitat social corporativa, la qual cosa accentua les contradiccions i produeix una dinàmica de servilisme.

Les estratègies d’assimilació de les ONG per grans institucions multilaterals, com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, l’Organització Mundial del Comerç i l’ONU, són un exemple de la capacitat d’aquestes organitzacions socials de legitimar els amplis processos de reforma empresos a escala mundial. Existeix per això un procés d’integració i acomodació de les ONG en el sistema global amb l’objectiu de procedir a una reestructuració dels espais tradicionals entre el bé públic i l’interès privat. Així les coses resulta imprescindible trencar la dinàmica perversa en la qual intervenen activament algunes ONG, consistent en despolititzar l’esfera privada (anul·lant amb això el seu potencial de contestació) i privatitzar l’esfera pública (per transferir el potencial dels Estats – i amb això del conjunt de la societat – als mercats). En aquest sentit cal rebutjar les actuacions de les institucions o empreses que utilitzen la cobertura de les ONG per desenvolupar activitats alienes a aquestes, de caràcter econòmic i lucratiu, en oposició als principis, criteris i valors bàsics que han de presidir la seva actuació. És un error caure en un fals corporativisme que porta a silencis còmplices davant situacions absolutament escandaloses que s’han consolidat amb normalitat al món de les ONG. La supervivència econòmica no pot ser un fi en si mateix, o la fi última de les ONG, perquè el preu que es paga és el de la dependència, submissió i la pèrdua absoluta de perspectiva. Per això aquestes organitzacions han de diversificar les seves fonts de finançament el més àmpliament possible, buscant sempre una base social suficient, alhora que han d’actuar amb la màxima transparència en la seva gestió i sotmetent a avaluacions periòdiques els seus treballs.

La privatització i el desmantellament progressiu dels Estats que es realitza a través de la implantació de les polítiques neoliberals, utilitzant de forma creixent a algunes ONG amb el propòsit de callar les crítiques, ha d’arribar a la seva fi. Per això és necessari que el treball d’aquestes organitzacions es realitzi d’acord amb els criteris de justícia social i de solidaritat internacional. No es tracta de suplantar als Estats en les seves responsabilitats, ni molt menys afeblir-los, sinó de complementar les seves actuacions. Els Estats han de tenir les condicions bàsiques de governança però garantint-se que siguin socialment forts, èticament responsables i políticament respectuosos amb les lleis, amb els Drets Humans i amb els compromisos ciutadans.

Les ONG es mouen en els àmbits de la provisió de serveis, és a dir, en la realització de projectes que cobreixin necessitats bàsiques de la població, en el de la consecució de drets i en el de la sensibilització. En aquest sentit la intervenció de les ONG ha de ser de manera respectuosa amb els pobles i cultures, sense imposicions, però des del compromís, el rigor i una severa actitud crítica que mai oblidi la seva labor de denúncia de les injustícies socials, polítiques i econòmiques dels Estats, dels governs i de les institucions internacionals, que motiven gran part dels problemes socials actuals. En definitiva, les ONG han d’evitar convertir-se en simples instruments en mans del neoliberalisme i per això han de ser molt actives i crítiques del sistema actual i dur a terme una acció política de sensibilització, de transformació social i de reforçar la societat civil, tenint en compte la realitat de cada país, la seva situació i les característiques de la població.

Finalment, les ONG conegudes com a altermundistas són organitzacions i moviments socials sorgides davant la preocupació per l’avanç del procés de globalització neoliberal que lluiten per universalitzar un conjunt de drets socials bàsics, per l’eradicació de la pobresa i que defensen una justícia global que incorpori dimensions ecològiques, econòmiques, de gènere, migratòries, comercials i de drets humans en sentit ampli. És a dir, treballen per oferir alternatives que permetin reorientar el procés de globalització, conjugant el seu estudi i comprensió, una oposició al mateix (tal com s’entén actualment) i la construcció de propostes de canvi com la promoció de l’economia social i solidària, el comerç just, el treball digne, les finances ètiques, l’educació emancipadora i la sobirania alimentària tenint sempre clar per a què i per qui treballen.

Article realitzat per Jesús Gellida (Politòleg, @jesusgellida, jgellida.blogspot.com)