Jose-Luis-Sampedro

Blog: 100 anys del naixement de José Luis Sampedro

Avui fa 100 anys del naixement del gran José Luis Sampedro. Els que hem estudiat (o no) economia i que hem tingut la sort de descobrir i interessar-nos per la seva bibliografia, hem també entès que l’estudi de l’economia no té cap sentit si no s’entén com un element més d’un conjunt anomenat ciències socials. És a dir, que per estudiar i entendre l’economia d’una societat no podem deixar de banda la resta de disciplines inherents a la societat (la geografia, l’antropologia, la psicologia, la sociologia, etc.). I, si no es fa així, estarem fent una anàlisi reduccionista i, afegeixo jo, inútil. A la maduresa d’aquesta anàlisi, se li ha de donar un valor afegit: Està escrit en els seus llibres publicats als anys 50 i 60.

L’anàlisi anterior en serveix per enllaçar amb una altra de les seves grans àrees de preocupació i estudi: Les limitacions del mode actual de “desenvolupament”. La reflexió anterior (l’economia, com a ciència social, necessita les altres disciplines que defineixen una societat), ens ajuda a entendre el concepte de “mal desenvolupament” actual, el qual deixa de banda tots els pilars que construeixen una societat, i que es basa únicament a la “carrera absurda” de l’acumulació de mercaderies, oblidant que desenvolupament real s’ha d’entendre com un continu “perfeccionament de l’home”. Aquest creixement condemna econòmicament als països anomenats “subdesenvolupats” i empobreix culturalment i ambientalment els països “desenvolupats”. És a dir, el model de creixement actual genera 3 tipus de pobresa: Pobresa econòmica, ambiental i cultural.

La solució rau, com sempre, en l’educació i la cultura i, això, tot i ser un problema eminentment polític, també dependrà de nosaltres. I és que de nosaltres depèn trencar amb les cadenes mercantils-consumistes reduint el nostre consum i, i això ho afegeixo jo, anant una mica més enllà de la queixa des del sofà.

A ONG en Xarxa arrisquem i apostem per aquests valors, apropant-vos la feina de les entitats socials i persones de la nostra societat que per un motiu o un altre, han entès i s’estan arriscant a trencar amb aquest creixement absurd del model de desenvolupament actual

Moltes gràcies a José Ángel Moreno i a Economistas sin Fronteras per recordar-nos la data del centenari.

Josep Alcoceba

Deja un comentario