cristina-1bis

Cristina Rodriguez, Federació Catalana de Voluntariat Social: “L’èxit del voluntariat de llarga durada és la implicació emocional”

La Cristina Rodríguez (Tarragona, 1989) és la tècnica de la unitat territorial de Tarragona de la Federació Catalana del Voluntariat Social. Llicenciada en pedagogia, la Cristina destaca al llarg de l’entrevista la importància de fer entendre a la gent què implica ser voluntari i per què aquesta experiència és un benefici mutu entre emissor i receptor d’aquesta acció de voluntariat.

L’entrevista es realitza en el mateix local que la Federació Catalana té a Tarragona, al cor de la part alta de Tarragona.

Quan vas decidir estudiar pedagogia, ja sabies que aniries encaminada al món del voluntariat o la cosa ha anat sorgint sola. És a dir, és casualitat o intenció de sempre?

De fet jo ja vaig fer pedagogia de casualitat perquè un professor em va orientar cap aquesta carrera. Però jo, al principi, anava orientada a temes d’esport, com l’INEF. Un cop dins la carrera, de seguida vaig veure que a mi m’interessava el carrer, l’estar a una escola no m’agradava tant.

El voluntariat transforma la vida. Per què?

Aquest ha sigut el lema aquí a Tarragona. Nosaltres creiem que el voluntariat transforma a tothom que hi participa. És evident que una bona acció de voluntariat ha de transformar la vida dels beneficiaris. Aquesta part de la transformació social queda molt clara. Però també creiem que el voluntariat transforma la vida de les persones que fan voluntariat, perquè aquesta experiència et dóna una visió del teu entorn diferent, de veure les diferents maneres que la gent té per sortir de les dificultats que tenen i que potser, en el teu dia a dia, passen desapercebudes.

Treballes com a tècnica dins de la Federació, per tant, perceps una nòmina. El fet de percebre una nòmina en un context on moltes vegades deus treballar amb voluntaris suposa algun tipus de pressió addicional?

Les entitats de segon nivell com les federacions i les coordinadores, aglutinem les entitats de tercer nivell, és a dir, aquelles entitats que donen el servei directament. Aleshores, en la meva no treballo directament amb l’usuari, sinó en ser creatiu per intentar sensibilitzar la població i crear un treball en xarxa. Per tant, el que em suposa una pressió addicional no és el fet de percebre una nòmina per la meva feina, sinó tota aquesta feina de gestió i coordinació que he d’assumir. A més, la majoria de gent amb la qui treballo aquí a Tarragona també són tècnics, és a dir, persones que també perceben una nòmina. Afortunadament les entitats estan entenent que el rol de coordinador de voluntaris l’ha de fer una persona remunerada.

És a dir, hi ha hagut una evolució en la percepció del rol de coordinador.

Sí, jo crec que s’està veient que part de l’èxit d’un voluntari dins d’una associació recau en el fet que els voluntaris siguin persones adients i implicades, que l’entitat tingui els recursos necessaris i, a més, que hi hagi un coordinador que faci una bona gestió d’aquest voluntariat.

Quina és la resposta de la gent quan els hi expliques que treballes a la Federació Catalana de Voluntaris? Ho veuen com una contradicció, una cosa estranya…

Normalment em fan les preguntes de “Això què és?” i també la de “Et deus sentir molt bé, oi?” Al final tothom acaba entenent que fas un servei per la comunitat i que això és molt gratificant.

Una de les xifres que més destaca del vostre programa és la del fet que hi ha més de 75,000 persones vinculades a la Federació de Voluntaris. Què et sembla aquesta dada?

Aquí s’ha de tenir en compte que una mateixa persona pot estar fent voluntariat a Creu Roja i a Tàrraco Salut i que això ho comptabilitzaríem com a dues accions voluntàries. Per nosaltres és interessant saber quantes accions voluntàries es mouen i sí, aquesta és una dada brutal i que em sorprèn molt.

No sé si és una visió errònia que tinc però, mirant els vostres vídeos i articles, m’ha semblat veure que hi ha moltes més noies que nois voluntaris.

Sí, jo crec que és un sector bastant feminitzat.

Per què creus que passa això?

Igual que amb els estudis, les carreres socials solen atrauen més a les noies, i les carreres tècniques als nois. Per mi és una cosa cultural. Normalment les dones estem més enfocades a la cura d’altres persones, i els homes, potser, tradicionalment no ho estan. Les dones tenen la capacitat d’estar treballant, tenir una família i, a més a més, fer voluntariat. Els homes, quan vénen a fer-se voluntaris normalment és perquè estan a l’atur o perquè s’han jubilat. A més, els homes solen entrar a feines més tècniques com temes de gestió i administració.

Això també t’ho preguntava arran del testimoni d’una voluntària d’un centre penitenciari. Aquesta dona explicava que una de les coses que més l’havia sorprès de la presó era veure com els homes presoners anaven rebent, amb certa regularitat, la visita d’algun familiar o de la parella o d’amigues. En canvi, les dones rebien moltíssimes menys visites. Aleshores aquesta voluntària explicava que ella es focalitzava molt més a parlar amb les noies.

Clar, i és que jo crec que l’èxit del voluntariat de llarga durada és la implicació emocional. És a dir, el punt de partida per fer-te voluntari és molt divers però que continuïs després de 5 anys té a veure amb la implicació emocional.

Tu només fa 3 anys que treballes a la Federació però segur que és un tema que ja has parlat amb les teves companyes. Com creus que ha afectat la crisi econòmica a la Federació. Perquè jo crec que aquí hi ha dues lectures possibles. La negativa, que és evident, davant una crisi econòmica les contribucions econòmiques del sector privat cap a les ONG es redueixen. Però, clar, la positiva pot ser que, com que has vist patir a alguna persona propera al teu entorn, fa que el teu compromís cap al sector social augmenti i, en conseqüència, el nombre de persones voluntàries vinculades a la Federació també. Creus que la crisi econòmica ha pogut fer augmentar el nombre de persones voluntàries?

Sí, de fet els grans augments de persones voluntàries s’associen a moments de dificultats socials com, per exemple, una crisi econòmica. Pensa que tradicionalment s’ha dit que les guerres mobilitzen a moltíssima gent perquè la necessitat és evident. Amb el tema de la crisi ha passat igual. La gent s’ha mobilitzat més perquè, potser, ha vist les dificultats més a prop de casa seva. La part negativa d’això, a part de la gent que està patint, és que nosaltres hem de tenir molta més cura alhora d’agafar voluntaris.

Per què?

Perquè hi ha molta més gent a l’atur i que té ganes d’ocupar-se i de fer coses, gent que té moltes més necessitats emocionals perquè fa temps que no té feina, etc. Aquestes situacions acaben moltes vegades amb la típica frase de vés a fer voluntariat. Aquestes recomanacions de companys psicòlegs i treballadors socials es diuen com qui recomana un ibuprofè, i aquí és on hi ha el risc.

En veure com canalitzeu aquesta demanda.

Sí. El que jo intento és explicar a aquesta gent que el voluntariat és un compromís no només quan no tinc feina. S’ha d’adquirir aquell compromís amb aquella causa o persona perquè hi creus. Però el que no pot ser és que aquestes persones, quan trobin feina, deixin tirada l’entitat.

“El voluntariat és un compromís no només quan no tinc feina”

He llegit els estatuts de la Federació Catalana de Voluntaris. En ells es diu molt clarament que l’objectiu últim de la Federació és sensibilitzar la població sobre el voluntariat social i fomentar els serveis en xarxa. Després de 26 anys d’existència, creus que això s’ha fet sempre de la mateixa forma o, com la cooperació internacional, és un tema que s’està aprenent a força de prova i error i que, fins i tot, algunes de les accions que es feien quan es va crear la Federació ara són percebudes com un error?

Des de la Federació no sé si hi ha algú que et diria que sí, que hem fet coses que potser han empitjorat la situació i que ara no les feríem igual. Jo crec que el model del voluntariat ha canviat molt, i que abans es permetien coses que ara no es permetrien mai. El voluntariat ha estat utilitzat per entitats i accions que no havien d’haver estat cobertes per voluntaris, però en això sí que l’evolució ha estat brutal. Bona prova d’aquesta evolució és la Llei del Voluntariat, feta per la presidenta de la Federació conjuntament amb moltes entitats.

cristina-4

De quan és aquesta Llei?

De l’any passat.

I per seguir amb aquesta reflexió, creus que hi ha un compromís o un voluntariat més correcte que un altre? És a dir, estic comparant aquella persona voluntària que ve després de fer reflexió sobre què pot aportar i que, d’alguna forma, les seves accions fora del marc del voluntariat segueixen la mateixa lògica, amb el perfil oposat. És a dir, aquella persona que ve aquí per ocupar la parcel·la de sentir-se bé però que fora dels tallers del voluntariat fa precisament el contrari a aquesta lògica d’actuació. Es podria fer un cert paral·lelisme amb un govern local que té una ideologia molt clara en les seves polítiques públiques i que té un departament de cooperació que rema a contracorrent i que té una línia d’actuació totalment oposada. En aquests casos es parla del fet que el departament de cooperació de maquillatge.

No tot serveix en el voluntariat. La voluntarietat ja ha passat a la història, no només val tenir voluntat. I encara menys quan el teu voluntariat et serveix per cobrir la teva parcel·la de solidaritat i quedar-te tranquil amb la resta de coses que fas. El problema d’això és que és difícil de detectar. Pensa que la nostra única eina per detectar això és l’entrevista. Hi ha tòpics que t’ajuden una mica a detectar això. Per exemple, la persona que et diu que té tot el temps del món.

“La voluntarietat ja ha passat a la història, no només val tenir voluntat”

Clar, i és que això t’ho deia per la campanya Giving Tuesday. Tot i que interessant, a mi em semblen perilloses.

A mi aquestes campanyes també em fan por. Aquí hi ha el voluntariat de sofà, i a mi això no m’agrada. Té una part bona perquè qualsevol campanya mediàtica d’aquestes fa que t’apropis més a la gent i que es coneguin les dificultats i necessitats que tenim la gent del tercer sector. Però, a la vegada, cobrir parcel·les de solidaritat amb accions així és perillós.

Aquí s’obre un altre tema que m’agradaria comentar-te. És el debat que gira entorn a la iniciativa d’algunes entitats de donar a les persones en situació de pobresa tiquets-supermercats en comptes de menjar fet. D’aquesta manera s’aconsegueix que sigui aquestes persones les qui decideixin què menjar i, així, que guanyin certa llibertat i dignitat. Doncs bé, hi ha moltíssima gent en contra perquè, al tractar-se de diners públics, consideren que tenen la potestat de decidir com es gasten aquests diners i que la millor solució és que es continuï donant el menjar directament fet. És allò dels diners són meus i jo decideixo com t’ajudo.

Jo no sé com reconduir la percepció que té la gent sobre les dificultats alienes. El problema de tot això és que segur que aquesta gent no ha patit mai una dificultat ni ha tingut mai a prop algú que les hagi patit. És evident que no podem deixar a la gent tirada sense menjar, i això ho hem de cobrir entre tots. Però jo personalment crec que el tema del menjar i llar han de tirar cap a l’empoderament de la persona, és a dir, hem de deixar de ser tan paternalistes amb aquest col·lectiu perquè així no els ajudem. Amb aquesta actitud l’únic que fem és ajudar a la persona que està en un lloc de feina que viu d’ajudar a les persones en situació de pobresa.

Recomanaries el voluntariat com eina imprescindible per aquells que es volen dedicar a la cooperació internacional?

Ho recomanaria a tothom. Per mi s’hauria de fomentar, tot i ser una mica utòpic, la idea de comunitat d’ençà que som petits. Es pot fomentar sentir-se d’una comunitat de milions de maneres, i el voluntariat seria una d’elles. Entendre’ns com a comunitat implicaria que moltes accions que fem des del voluntariat ja no caldrien.

Seguim amb els estatuts. Com es fa el procés de selecció de les entitats que poden formar part de la Federació?

El procés per federar una nova entitat és bàsicament omplir els papers i que la Comissió de Criteri revisi aquesta documentació. L’únic que fa l’Assemblea General és ratificar aquella entrada. Podria ser, i aquí una de les grans utilitats de l’Assemblea, que una entitat s’hi oposés. Això podria passar en el cas que, per exemple, una entitat de la Federació conegués que les activitats d’aquesta altra entitat (la que vol entrar a la Federació) no fossin correctes amb el voluntariat.

Aquestes entitats són ratificades en l’Assemblea General que se celebra un cop l’any i durant el primer semestre. Si una entitat demana l’entrada durant, per exemple, el mes de juliol, haurà d’esperar-se gairebé un any per poder entrar dins de la Federació?

Nosaltres ja la comencem a tractar com a federada en el moment que la Comissió de Criteri dóna el vistiplau.

Quins són els avantatges de formar part de la Federació Catalana de Voluntaris?

A Tarragona no existeixen coordinadores d’entitats de segon nivell que fomentin el servei en xarxa. Aleshores, el valor afegit de la Federació és que actua com a punt de connexió i treball en xarxa. Jo moltes vegades el que faig és ser intermediari entre entitats, que es poden ajudar mútuament però que no es coneixen…

cristina-6

Què és el projecte Mirades?

El projecte Mirades ofereix la possibilitat a estudiants de segon cicle de l’ESO i batxillerat de conèixer de primera mà una entitat social sense fer-se voluntari. Com a Federació el que fem és buscar una entitat que pugui ser de l’interès del jove i els posem en contacte. La feina dels joves consisteix en, primerament, conèixer l’entitat i, després, traduir tota aquesta informació en un vídeo d’uns dos minuts. Els joves poden decidir com fer el vídeo sempre que expliquin què fa l’entitat i què fan els voluntaris que hi treballen. El que més m’agrada d’aquest projecte, a part de que s’està involucrant als joves és que aquests regalen el vídeo a l’entitat.

Ara a Tarragona tenim dos instituts que hem aconseguit que formin part del programa.

El programa Voluntariat i Salut és un programa específic de la Federació. Per tal de poder participar com a voluntaris hi ha una formació específica. Qui ofereix aquesta formació a Tarragona?

La formació és important en tots els àmbits. Però Salut és especial i té una formació específica perquè es treballen situacions més delicades, i no tothom ha de tenir psicologia per tenir les eines específiques per treballar amb aquestes persones. Aleshores el que fa el programa de Voluntariat i Salut és intentar que la persona que comenci a fer voluntariat, com a mínim, reflexioni sobre el col·lectiu que es trobarà. Després la mateixa entitat sanitària a la qual vagis a treballar ja et formarà específicament en funció de l’activitat que vagis a fer. Però totes aquestes formacions més genèriques de l’àmbit de la salut, com el fet de saber ser un bon acompanyant, sí que les cobrim nosaltres.

A Tarragona podem trobar campanyes de sensibilització i exposicions sobre el tema de la Salut i Voluntariat?

A Tarragona en l’àmbit de la salut i de fer sensibilització no estem tan ben organitzats. A escala catalana sí que muntem les Jornades de Salut que, per cert, són d’aquí a dues setmanes.

Parlem del Tast de Tarragona. Què és i quin paper hi jugues tu?

El Tast va sortir d’una necessitat de les entitats de trobar-se entre elles i de trobar un espai al carrer. El Tast va ser la voluntat de tenir aquest espai i que, a més, aquest s’identifiqués amb el voluntariat. És a dir, no només una trobada on pugui venir tothom, sinó que a més es doni valor al voluntariat. Proposem a la gent que vingui a tastar el que fem en el nostre dia a dia a través d’activitats i tallers al carrer que programem durant el dia.

cristina-5

Precisament vaig participar en un partit de bàsquet amb cadira de rodes.

Exacte. Doncs s’organitzen activitats com aquesta durant tot el dia. Després la gent decideix si vol vincular-se amb aquella entitat o no.

El teu testimoni juntament amb el d’altres persones amb qui he parlat em fa concloure que cada vegada s’ha de ser més creatiu per atraure l’atenció de la gent.

Totalment. És a dir, la figura de l’assessor d’entitats en les seves feines de difusió mediàtica és cada vegada més difícil. Les entitats estan cada vegada més ficades en la seva realitat i no es donen a conèixer. Una de les meves reflexions és que passaran 30 anys i hi haurà entitats que tindran la mateixa queixa i la mateixa dificultat que tenen avui. No serà que l’entorn no hagi canviat, sinó que hi ha persones darrere d’aquestes entitats que viuen bé en aquesta manera de fer i en aquesta queixa.

Clar, però al final una ONG neix fruit d’una queixa davant d’una injustícia social. En el moment que aquesta injustícia desapareix, l’ONG deixa de tenir sentit.

És que espero que hi hagi coses que siguin passatgeres. Per exemple, espero que Stop Mare Mortum d’aquí a uns anys deixi de tenir sentit.

És allò que parlàvem al principi sobre l’evolució que ha fet el sector en aquests 25 anys. Doncs bé, jo em continuo trobant moltes portes tancades només pel fet ser jove. M’he trobat moltíssimes vegades amb la frase de veure si faràs trontollar l’estabilitat que ens dóna formar part d’aquest sector. El problema és que això continuarà perquè la gent nova que entri, ho farà amb aquesta mentalitat, la de la queixa constant per la limitació de recursos econòmics, d’espai, de compromís de la gent, etc.

Quin impacte té el Tast de Tarragona. Hi ve molta gent?

Bé, l’ideal seria que la gent vingués expressament pel Tast. Però és molt difícil saber quanta gent ha vingut expressament pel Tast i quanta gent s’hi ha trobat perquè aquest està a la mateixa Rambla Nova de Tarragona. Jo crec que s’han de saber combinar les fires amb tot el que ens aporten les noves tecnologies de comunicació.

La frustració en aquest tipus de jornades també ve molt lligada amb les metes que et posis. Igualment jo crec que, en general, hi ha molt poca cultura de participació.

Canviem totalment de tema. En un article d’opinió de la Maria Teresa Múrria, coordinadora de la Federació a Tarragona, i tu expliqueu que la persona voluntària és aquella que destina una part del seu temps lliure a ajudar a un tercer. Darrer d’aquesta afirmació sorgeix el debat de què passa amb les persones que busquen ajudar-se a si mateixes i, en concret, parleu de les persones amb malalties mentals. Més concretament, el que feu és treure a la llum els problemes que té aquest col·lectiu per poder ser voluntaris, i llenceu una llança a favor d’enfortir les capacitats d’adaptació entre voluntaris i persones ateses, alhora que exigiu que sigui precisament el sector social el que doni exemple d’aquest procés d’adaptació.

En aquest cas parlàvem de persones amb problemes derivats de la salut mental perquè creiem que l’estigma que té una persona amb problemes mentals és molt gran, tot i que jo crec que això és extrapolable a les persones en general. Jo crec que el sector social ha de ser capaç de, sense oblidar que no tot val, ser una mica obert i donar oportunitats. Com pot ser que sent el sector social estiguem tancant la porta a les persones pel fet de tenir malalties de salut mental? Com pot ser que les rebutgem si no coneixem les seves debilitats, ni quin servei donarien al nostre equip? La reflexió que s’hauria de fer és la de donar oportunitats a la gent perquè al final tots som persones, tinguem les capacitats que tinguem, tinguem la història que tinguem, sinó donem l’oportunitat a la gent no sabrem mai si estan capacitats o no, si encaixen o no en la nostra entitat.

“La reflexió que s’hauria de fer és que sinó donem l’oportunitat a la gent no sabrem mai si estan capacitats o no, si encaixen o no en la nostra entitat”

Destaqueu molt que la formació és molt important per al correcte desenvolupament de l’acció voluntària. Això costa que la gent ho entengui?

Molt. A la gent el fet de no cobrar fa que automàticament s’atorguin el poder de posar les normes i decidir el que fan i com ho fan. I si a sobre els hi dius que han de dedicar, a part del temps de la mateixa activitat voluntària, més temps per formar-se… Però, per sort, també s’ha de dir que hi ha molta gent que ho entén perfectament i que ens agraeix moltíssim tota aquesta feina de formació.

A ESADE hi ha un mòdul de Direcció i Gestió d’ONG valorat en 6.640 euros però que, està parcialment subvencionat per la mateixa escola i l’Obra Social de la Caixa i que només en costa 2.990 euros.

Hi ha un debat sobre aquest tema que t’animo a què un dia el fem, si vols amb més gent, que gira al voltant de com mercantilitzem la solidaritat.

Molt interessant, crec que sí que podem fer aquest debat amb més gent. En l’últim bloc de l’entrevista et vull preguntar pel vostre finançament. L’any 2016 el 64,4% dels vostres ingressos provenia de fons públics. Això condiciona la vostra activitat?

No hem tingut mai cap problema. Al final estem fomentant el voluntariat i el treball en xarxa, i això no té un impacte negatiu. Dit això, sí que és veritat que nosaltres estem dins de la taula del tercer sector i la idea de la taula és que tot el que neixi de la base pugui arribar a instàncies administratives i polítiques. La Llei del Voluntariat, per exemple, es va fer així. Va ser la taula que va detectar que necessitàvem un marc legal i d’aquí es va aconseguir aquesta incidència política.

És increïble el nombre de coses que s’han aconseguit treballant des d’associacions. El que és evident és que queixant-se des d’un bar o des de casa no canviarem res. En canvi, amb gent organitzada i treballant de forma conjunta es pot arribar a molta incidència política.

En el programa de la Federació destaqueu que el vostre impacte en les xarxes socials ha augmentat. Quin impacte real creus que pot tenir això?

Les xarxes socials serviran quan siguin un altaveu de què estem fent des de les entitats. Jo encara no m’he trobat mai amb ningú que vingués a la Federació i em digués que ens ha conegut pel Facebook.

És a dir, és un procés embrionari però positiu.

Sempre. Per mi és un greu error que el tercer sector s’oblidi de les noves tecnologies. De fet hi ha col·lectius als quals no arribaràs mai si no t’adaptes a això.

Quina relació té la Federació amb l’Ajuntament de Tarragona?

L’Ajuntament de Tarragona és llunyà i desconegut per la Federació i per moltes entitats. Quan parlem de l’Ajuntament no és que estiguem enfadats, sinó que el veiem com alguna cosa llunyana de l’associacionisme del sector social. No és facilitador, no aglutina ni fomenta res del sector social. Tot i això sí que, a poc a poc, hem anat aconseguint coses com, per exemple, i t’avanço en exclusiva, hem aconseguit un punt de voluntariat per l’any 2017.

“Hem aconseguit un punt de voluntariat amb l’Ajuntament de Tarragona per l’any 2017”

Què és un punt de voluntariat?

Un punt de voluntariat és l’obligació que tenen els Ajuntaments d’ençà que es va aprovar la Llei del Voluntariat, de promocionar el voluntariat i de donar suport a les entitats. A l’Ajuntament de Reus ja fa tres anys que en tenim. El que pretenen els punts de voluntariat és fer de pont entre la inquietud que poden tenir els ciutadans de Tarragona i les necessitats que tenen les entitats.

El fet d’obrir una oficina de des de la teva Administració multiplica les possibilitats d’arribar a moltes més entitats.

Al final de la memòria d’aquest any de la Federació hi ha una dada que m’ha semblat curiosa. Hi ha una estimació de què, si valorem l’aportació del voluntariat a 9,9 euros/hora, l’impacte estimat de l’acció voluntària suma 318,000 euros. Per què creus que es dóna aquesta dada al final de la memòria?

No sé si s’ha fet expressament quan van dissenyar la memòria, el que sí que et puc dir és que la gerent de la Federació posa l’aportació no dinerària a tot arreu. Hi ha gent que ens ajuda a gestionar tot això que fem i ella creu que això ha de constar en algun lloc.

Treballar com a voluntària implica també fer soroll davant d’injustícies socials. Per què ho fas?

Ho faig perquè a mi no m’agrada mirar-m’ho des del sofà. Un dia vaig decidir que si volia que les coses canviessin, hi havia de participar. Si amb la feina, que és una cosa que malbaratament s’ha de fer de forma obligatòria, em puc dedicar en allò que crec, és perfecte. A més, el tema de moure les bases d’allò que ja està muntat és una cosa que sempre m’ha motivat molt.

cristina-2Per més informació de la Federació Catalana de Voluntariat Social visita http://voluntaris.cat/ 

Entrevista realitzada per Josep Alcoceba

Deja un comentario