ttip-entrepobles

Comerç Internacional: TTIP, CETA i TISA: amenaça als drets i a la sobirania local

A les darreres dècades s’ha instaurat al món tota una xarxa d’acords de lliure comerç. Actualment, són més de dos mil els acords i tractats en diferents matèries i entre diferents països amb l’objectiu de prioritzar els drets de les grans empreses multinacionals i disminuir al màxim llurs obligacions. Però del que es tracta ara és d’un abast molt més gran: el que s’ha definit com a «tractats de tercera generació».

Al mateix temps que el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió Unió Europea EUA (TTIP), ja s’ha arribat a un acord d’un germà bessó, el Tractat Transpacífic (TPP) entre els EUA, Canadà, Mèxic, Perú, Xile, Japó, Malàisia, Singapur, Brunei, Vietnam, Austràlia i Nova Zelanda, i s’està negociant el tractat sobre Comercialització dels serveis (TISA), del qual formarien part bàsicament el conjunt de membres dels dos anteriors, més altres com Turquia, Israel, Pakistan o Suïssa. En paral·lel la Unió Europea està tancant també un acord de lliure comerç amb Canadà (CETA).

Es tracta del tercer intent de formalitzar una proposta de governabilitat de l’economia i la societat globals a mida dels grans poders econòmics i financers, i passant per sobre dels drets de les persones i de les sobiranies dels pobles.

Primer fou la proposta de l’Acord Multilateral d’Inversions (AMI). Si entrem a la vikipedia podem llegir això sobre l’AMI: «és el nom del tractat comercial que pretengué dotar les empreses de més drets i menys deures quan invertissin a l’estranger. L’acord es va negociar fins a l’octubre de 1998 i hauria d’haver estat adoptat per l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i per l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per tal d’esdevenir així en el marc estàndard internacional sobre inversions. Tanmateix, les negociacions s’aturaren per les protestes mundials del 1998. En tot cas, es tractà d’alguna cosa més que d’una declaració d’intencions, que es podia reprendre de manera més o menys vetllada quan es donés un context més propici».

Es tracta del tercer intent de formalitzar una proposta de governabilitat de l’economia i la societat globals a mida dels grans poders econòmics i financers, i passat per sobre dels drets de les persones i de les sobiranies dels pobles

El fracàs de l’AMI feu traslladar la proposta a l’empara de l’Organització Mundial del Comerç. Des de Seattle (1999) a Cancún (2003) es produí aquest segon intent de constituir una arquitectura de governabilitat global fonamentada en el dret al lucre. Però les mobilitzacions del moviment anti-globalització emergent als carrers i, sobretot, la resistència dels anomenats BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) i altres països del Sud, el portaren a un carreró sense sortida.

Ara, amb els esmentats tractats de tercera generació, com el TTIP, ens trobem amb un nou intent de reprendre aquesta agenda de governabilitat global per part de les multinacionals. D’una banda, el rerefons de la crisi econòmic-financera del 2008 crea el «context més propici» del què parlava la Viquipèdia. D’altra banda apresa la lliçó sobre la dificultat d’imposar universalment la proposta d’un sol cop, s’intenta construir per peces. Amb l’aprovació del TTIP, el TPP, el TISA i CETA es crearia un sistema articulat d’institucions i normes internacionals que englobaria a les potències econòmiques «tradicionals» (EUA, Europa, Japó) i els seus aliats, i podria acabar imposant aquestes normes a la resta del món.

Un cop als drets, a la sobirania i l’economia local

En aquestes mateixes pàgines hem parlat de tots els aspectes de la vida econòmica, social, ambiental, de salut, laboral, informàtica, alimentària, que afectarien el TTIP i tots aquests tractats amb la seva tendència progressiva a la rebaixa de les regulacions. Ens interessa subratllar aquí que aquestes regulacions de què parlem, no són més que les normes tímides i límits a l’afany de lucre, que durant dècades hem anat conquerint per defendre els drets de la ciutadania en tots aquests àmbits, així com per preservar el nostre medi ambient i el de les generacions futures. Per exemple, el salari mínim, des del punt de vista d’una empresa, és una norma que condiciona la seva política de personal, des del punt de vista dels treballadors i les treballadores és un dret.

Però el TTIP també castigarà durament a una gran majoria d’empreses petites i mitjanes de tot tipus. La Comissió Europea promet grans expectatives per les petites empreses que exporten als EUA, però oculta que aquestes no arriben ni a l’1% d’aquest sector al nostre país. I tampoc no parla de les conseqüències que tindrà per la resta, pel teixit econòmic i social local (pagesia, el petit comerç, empreses de serveis, i un llarg etc.) per causa del dumping social que els tractats permetran a les grans multinacionals en el nostre espai econòmic.

L’economia social ha demostrat la seva funció de protecció mútua, sosteniment i creació de llocs de treball, fins i tot en contexts socials on els efectes devastadors de la crisi han tancat totes les portes als sector més desafavorits. Però la imposició d’aquests tractats tindria repercussions severes sobretot el que hem construït des de fa dècades des de sota, des de la solidaritat, la cooperació, la innovació social, la proximitat, la sostenibilitat, la comunitat, la producció i el consum responsables, les finances ètiques, la democràcia econòmica i la integració de la cura de les persones a l’economia. Un dels objectius més clars i directes de tractats com el TTIP seria la ruptura dels espais d’aliança entre l’economia social i les polítiques públiques adreçades al desenvolupament local. En l’actual context polític en què la reacció social davant les polítiques d’austeritat neoliberal ha permès continuar construint economia social i solidària i, al mateix temps, obrir nous espais polítics per defendre el bé comú, els drets de la gent i el medi ambient, el TTIP impedirà i/o revertirà tots aquests processos. Lligarà de mans a les administracions locals per:

  • Fer polítiques actives mitjançant la compra i la contractació públiques socialment i ambientalment responsables.
  • Promoure l’agricultura ecològica i de proximitat, mantenir les denominacions d’origen i protegir el territori.
  • Defendre els drets laborals, la negociació col·lectiva i la no discriminació de les dones en la contractació pública.
  • Protegir les poblacions vulnerables davant la pobresa energètica, d’habitatge o alimentaria i evitar que la cura de la població vulnerable es descarregui sobre les llars, i especialment en les dones.
  • Garantir tot tipus de serveis públics, inclosos els de la cura de les persones, davant l’entrada de grans empreses amb el lucre com a màxim objectiu. • Revertir la privatització de serveis públics.
  • Protegir la gestió col·lectiva dels béns comuns, tant els físics con els intel·lectuals.

En altres paraules, les administracions públiques perdran els instruments polítics, jurídics i econòmics, ja molt minsos últimament, que els permeten atendre les demandes i els drets de la ciutadania, dels diferents actors socials i econòmics del territori.

Per tot això, després de la recollida de més de 3.400.000 firmes amb la Iniciativa Ciutadana Europea que demana la suspensió del procés de negociació del TTIP, el CETA i el TISA, un altre dels objectius del moviment europeu contra els tractats ha estat el de promoure la revolta del municipalisme i de les institucions descentralitzades. En poc més d’un any s’ha expandit per tot Europa la taca d’oli dels municipis lliures de TTIP: Munic, Bremen, Colònia, Düsseldorf, Potsdam, Dresden, Lió, Bordeus, Grenoble, Milà, Viena, Linz, Graz, Brussel·les, Anderlecht, Lieja, Amsterdam, Edimburg, Glasgow, Lancaster, Newcastle, Sheffield, Cambridge, Oxford, Southampton, Ginebra, Barcelona, Santiago, Sevilla… la primera trobada de municipis i regions que tingués lloc el 21 i 22 d’abril a Barcelona, ha aprovat una declaració i la proposta d’extendre la taca i fer front comú per fer-se sentir davant les institucions europees. La pròxima trobada serà a Grenoble.

Un dels objectius més clars i directes de tractats com el TTIP seria la ruptura dels espais d’aliança entre l’economia social i les polítiques públiques adreçades al desenvolupament local

Abans cal aturar l’acord Unió Europea-Canadà

Però el moviment contra aquests tractats de «tercera generació» té un repte important per enguany: detenir el CETA, el tractat entre la Unió Europea i Canadà. Els defensors del TTIP argumenten que no es pot criticar allò que no es coneix i que cal que esperem a que acabin les negociacions i a que coneguem el text de l’acord per parlar. Obliden, en canvi, que des de fa un any i mig ja tenim al nostre abast el text acabat i publicat del CETA. Cal tenir en compte que el CETA és altament rellevant no només pel que suposa en ell mateix, sinó perquè es tracta del primer d’aquests grans tractats de tercera generació i, sobre tot, perquè encara que sigui un acord només amb Canadà, obrirà les portes a la possibilitat de que els Estats europeus siguin demandats per qualsevol de les moltes multinacionals dels EUA que tenen o obriran delegació en aquest país.

Malgrat tot, des d’octubre de 2014, encara cap govern no ha considerat la necessitat d’informar a la ciutadania, i específicament als sectors socials i econòmics implicats, sobre les implicacions del que ja s’ha negociat. I només això, sinó que ara les institucions europees mantenen encara l’escandalosa ambigüitat sobre la qualificació d’aquests tractats com a tractats mixtes. És a dir, encara neguen l’evidència de que són tractats que involucren competències no només de la Unió Europea, sinó també dels Estats membres i, per tant, cal que siguin ratificats per tots els estats. En tractats d’importància menor com, per exemple, el de Colòmbia, no es plantejà cap dubte que eren mixtes. Tot això demostra que, malgrat la propaganda oficial, hi ha un interés gran per tal d’evitar el debat polític i la decisió democràtica.

En aquest camí necessitarem reunir tota la força social per detenir aquest assalt a la democràcia, la sobirania popular, els drets de les persones i el futur del planeta

Mentre a altres països com Alemanya, Àustria o França el TTIP s’ha convertit en objecte de debat públic i polític, o diferents institucions, organitzacions empresarials, mitjans de comunicació, etc. han aconseguit treure a la llum un debat que es volia amagar, al nostre país el qüestionament al TTIP és encara cosa dels moviments socials i les entitats ciutadanes.

Davant el secretisme i l’ocultació de les negociacions, la ciutadania ens hem hagut d’organitzar per construir una intel·ligència col·lectiva continental i transcontinental per respondre a aquest repte.

En aquest camí necessitarem reunir tota la força social per detenir aquest assalt a la democràcia, la sobirania popular, els drets de les persones i el futur del planeta.

Text realitzat per Àlex Guillamón

1 comment

  1. No al domini dels multinacionals en la politica

Deja un comentario