Maria Garcia: “Nomes quan defenses els Drets Humans de forma activa es quan veus que els estan vulnerant constantment”

Maria García, Amnistía Internacional: “Només quan defenses els Drets Humans de forma activa és quan veus que els estan vulnerant constantment”

La Maria Garcia (Guadix, 1952) és sòcia fundadora del Grup Local d’Amnistia Internacional a Tarragona, és a dir, porta vinculada al món de l’activisme en Drets Humans des de fa més de 36 anys. En època de Guerra Freda, acabats de sortir de la dictadura espanyola, amb d’altres encara vigents a Amèrica Llatina, la Maria ens explica que ella creia que havia de fer alguna cosa.

L’abril passat va exercir com a Presidenta de la XXII Assemblea d’Amnistia Internacional de Catalunya.

L’entrevista se celebra en el local que Amnistia Internacional té a l’Hotel d’Entitats de Tarragona.

Una ONG sempre està associada a la idea de voluntariat i altruisme. Però creus que càrrecs de responsabilitat s’haurien de professionalitzar i, per tant, estar remunerats?

Ha d’haver-hi una sèrie de professionals, és a dir, gent que s’hi dediqui exclusivament. Per exemple, nosaltres fèiem treballs que requerien relacions institucionals amb un equip de voluntaris. Fa poc vam decidir fer una prova pilot amb un professional i, realment, el canvi va ser molt gran, com de la nit al dia. Com a voluntaris feien tot el que podien però no podien assabentar-se de tot, estar pendent de totes les reunions, etc. La feina amb aquest professional ha donat un tom increïble.

Però la contractació de professionals remunerats només ho poden fer grans onegés com Amnistia Internacional. No sé si això pot jugar en contra d’altres onegés més petites…

No, s’ha de distingir que per Amnistia Internacional una cosa són els tècnics, que han de fer una feina que no poden fer els voluntaris però, una altra cosa, és que hi ha d’haver voluntaris.

Els Drets Humans tenen un sistema de garanties que són la Legislació Internacional i la gent, és a dir, que els hem de defensar nosaltres. Només quan els defenses per tu o per un altre és quan veus que els estan vulnerant constantment i que s’han de defensar. Si els Drets Humans no els defenses tu i ho deixes en mans d’un especialista, t’allunyes automàticament.

Amnistia Internacional va publicar recentment l’informe Miedo y vallas: los planteamientos de Europa para contener a las personas refugiades. Hi ha una dada que destaqueu i és que s’han construït més de 235 km de tanques amb un cost d’uns 175 milions d’euros. Aquestes tanques obliguen als refugiats a agafar altres vies d’accés a Europa, amb tots els riscs que això comporta. La pregunta és per què?

Des de fa molt de temps ens volen fer escollir entre seguretat i drets. En l’àmbit econòmic, social, polític… Això ho veiem en l’àmbit local quan sentim adjectius com populistes o radicals a grups polítics nous, i adjectius com segur altres grups que ja coneixem. Doncs això passa exactament amb els Drets Humans.

DSC_AI

Quines conseqüències creus que pot tenir l’acord entre la UE i Turquia?

Això toca d’una forma molt clara amb el Dret d’Asil, un dels drets fonamentals de la Legislació Internacional. Amb la creació de l’ONU, després de la 2GM, es van aprovar una sèrie de Drets, dels quals, un dels importants i inqüestionables era el d’Asil. És a dir, que després de caure aquest Dret poden caure d’altres que ara veiem inqüestionables…

Amb el discurs de la por.

Exacte.

Què pot passar amb els refugiats que, amb el tancament de la frontera de Macedònia, es poden quedar atrapats a Grècia? Quines són les seves condicions?

Aquesta gent té uns Drets i se’ls hi està vulnerant. A més, estant amb una situació concreta i se’ls ha d’assistir. I això no s’està fent, o no s’està fent correctament.

Però aquí la responsabilitat no és exclusivament de Grècia.

No, i de fet Amnistia Internacional Espanya està fent pressió sobre el Govern Espanyol, igual que la resta de seccions europees estan fent pressions sobre els seus respectius governs i l’oficina regional de Brussel·les està fent pressió a la Comunitat Europea, no només per la situació dels refugiats sinó també per la reacció dels Estats davant la possibilitat d’acollir-ne.

Això correspon a la campanya de les 100.000 firmes per a Rajoy. Però que s’aconsegueix exactament amb aquestes firmes?

Un Acte d’Entrega. El que és important és la quantitat, als governs no els hi agrada la pressió i com més notorietat millor. Que la premsa vingui… Això no els hi agrada.

Aquest tipus de campanyes es fa per etapes. Es pot començar amb una de campanya de dones i la seva situació, després una que reivindiqui la seguretat de les vies d’accés, etc.

Saps quants refugiats ha acollit Espanya en l’últim any?

Crec que uns 25, no ho sé. En tot cas, una quantitat insignificant.

Anem a l’origen: Síria. Fa uns 5 anys, hi ha un corrent de moviments socials molt forts que comencen amb manifestacions que reivindiquen més obertura i llibertat però que, amb l’arribada de diners i armes des de països del Golf, agafant un to molt més radial, de fanatisme religiós… Amb el pas del temps s’han incorporat nous protagonistes, creant un escenari molt complexa, on actuen tan grans potències àrabs com l’Aràbia Saudita i l’Iran, com d’altres països com els Estats Units i Rússia.

És aquesta complexitat la que fa que no es vegi una solució de pau a curt termini?

És un conflicte que es disfressa de religiós, de conflicte entre sunnites i xiïtes. Els Estats Units i Rússia no ho volen reconèixer però també estan en el conflicte. Però no som experts en això, Amnistia Internacional no es dedica a analitzar situacions crítiques. El que fem nosaltres és analitzar la situació dels Drets Humans.

Per aquest motiu és molt important la informació que ens arriba a través dels mitjans de comunicació. La guerra de Síria té 5 anys, però el gran boom d’informació no ha començat fins aquest estiu, amb les imatges del nen ofegat a la costa, amb l’arribada dels refugiats, és a dir, fins que no hem tingut el problema a casa. Quin paper creus que juguen els mitjans de comunicació?

Importantíssim. Per exemple, l’altre dia sentia que l’Estat Islàmic portava 10.000 morts, una barbaritat, però Boko Haram en porta uns 20.000. En canvi se’n sent a parlar molt més d’uns que dels altres. La premsa no s’interessa per tot perquè els mitjans de comunicació tenen uns determinats propietaris i els lectors també tenen uns determinats interessos.

DSC_0659_mod

Però aquí internet pot jugar un paper molt important, ja que obre portes a assabentar-te del que passa pel teu compte.

Sí, internet té un impacte positiu. Però s’ha d’aprendre a seleccionar, discernir… I per aconseguir això encara ha de passar molt de temps. Però és positiu. Per exemple, en la primavera àrab va ser molt important l’ús de xarxes socials per rebre informació i transmetre-la.

Anem a Espanya i a la seva La Llei mordassa. Aquesta llei té conseqüències directes sobre drets fonamentals i afecta la nostra Sanitat, a la nostra Educació, a l’Habitatge, etc. Afecta a tot perquè no podrem manifestar-nos davant de decisions que considerem injustes.

Sí, afecta a tot. Però no hi ha hagut protestes. És la por que va fent la seva feina… La gent no reacciona. Per què no reaccionem? Per què no reaccionem com ho vam fer amb la guerra d’Iraq? Doncs perquè la gent té por. Ara convoques una manifestació i et venen 200 o 300 persones. Em sembla que en aquella manifestació érem 30.000 persones aquí a Tarragona.

Violència de gènere. Què creus que es pot fer?

És una feina de molt llarga durada que no s’està fent. Per exemple, els espots i campanyes de la tele sobre aquest tema només es fan dos cops l’any, el dia 8 març (Dia Internacional de la Dona) i el dia 25 de novembre (Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona).

S’ha d’educar als nens. Tenim companys que van a les escoles a parlar de la violència de gènere i es posen les mans al cap de com la gent jove té pràcticament els mateixos esquemes de sempre.

És a dir, que és qüestió de temps però també de treball.

Clar, sinó treballes el tema, el temps sol no farà res. I no s’està fent aquesta feina. Per exemple, avui als informatius explicaven que en una presó havien fet una xerrada a uns joves d’un institut i que la classe l’havien fet uns homes condemnats per violència de gènere. Un jove dels joves deia que ell no podia estar constantment controlant com es vestia la seva parella. L’objectiu d’aquesta xerrada era que els joves veiessin com, amb aquesta actitud seva, inofensiva, podien arribar on estaven ara els presos condemnats, és a dir, que aquest taller buscava la reacció dels joves.

A vegades és difícil d’explicar que una petita voluntat de control pot acabar derivant en una actitud violenta. Controlar si no es contesta als WhatsApp, tot el tema de la roba, tot això pot acabar derivant en violència. Els especialistes en violència de gènere expliquen que la víctima aguanta tant perquè la violència va pujant de forma gradual: Un dia és un crit, un altre una espenta, un altre una bufetada… i això pot pujar fins a la mort. Però la víctima aguanta perquè no veu la gran diferencia que hi ha entre el principi i final. A més d’altres motius, com pot ser l’estimació cap a l’altre persona, tenir algun fill en comú, etc.

De fet, una reacció comú davant de situacions de violència és precisament preguntar-se perquè la víctima aguanta tant.

Sí, i una de les altres coses importants de la violència de gènere és que passa a tot arreu i en totes les capes de la societat. En canvi, sempre s’està associant a un determinat sector de la societat més pobre. El perfil del maltractador és el mateix, persones molt fàcilment agradables fora però amb aquesta actitud controladora.

Guerra Civil i franquisme. Et volia preguntar si era només qüestió de temps però ara entenc que em parlaràs del treball…

En aquest tipus de procés sempre hi ha tres tipus de premisses: Veritat, justícia i reparació. Sinó se’n pot parlar,  o almenys no en tota la seva extensió, si no hi ha justícia ni tampoc reparació doncs no es solucionarà el problema.

A la persona que té un familiar desaparegut que no se sap on pot estar, no descansa mai.

I hi ha moltes famílies que tenen algun familiar.

En una guerra civil és el que passa, i els abusos s’ha d’intentar explicar, tots.

DSC_0655_mod

Hem vist com han vingut d’altres països a reobrir casos.

Sí, perquè es tracta de països que han avançat en l’aplicació de la legislació internacional des de la legislació pròpia. Aquí a Espanya el camí ha estat el contrari, hem abat de més a menys.

Potser si hi ha canvi important de govern…

No en parlen gaire de Drets Humans. Han parlat de derogar la Llei de l’Avortament, reformar la Llei de la Reforma Laboral però no de la Llei mordassa, almenys no ho han fet tots els partits.

D’alguna forma la crisi econòmica pot tenir un efecte positiu sobre la gent en el sentit que és més conscient de la realitat que tenim, de despertar un interès social. Això s’ha notat aquí a Tarragona?

Al nostre nivell no, tenim la mateixa activitat i volum de voluntaris des de fa molts anys.

I la contribució econòmica, ha baixat?

Sí, en l’àmbit d’Amnistia Internacional sí que s’ha notat la crisi econòmica tot i que potser no tan com a altres onegés. S’ha de pensar que nosaltres no necessitem grans quantitats de diners perquè no fem directament cooperació. Els que fan cooperació sí que, per desgràcia, estan molt afectats aquesta crisi.

Amnistia Internacional no depèn de cap govern.

No, no volem.

Quants Grups Locals hi ha a Catalunya?

A Catalunya tenim 12 Grups Locals, 2 Grups d’Acció i 2 Grups Universitaris i 1 Equip Especialitzat (que treballa exclusivament en asil i refugi)

L’Assemblea (anual) que celebrem aquest dissabte 23 d’abril serveix per control de l’any anterior, és a dir, fiscalització d’impostos, memòria d’actuació i pla estratègic.

Quines són les campanyes que esteu fent ara?

Ara mateix estem fent la Campanya Refugi, la següent serà una campanya sobre tortura a Mèxic i a finals d’any tenim la campanya Regala tus Palabras.

A Tarragona també estem treballant en el cas d’un assassinat d’una nena de Guatemala.

Deu ser molt difícil des d’aquí.

Sí, perquè no tenim masses resultats. Vam tenir la sort de què la mare va portar el cas a la Corte Interamericana de Derechos Humanos i han condemnat l’estat de Guatemala. Això és molt important perquè és la primera vegada que passa. La Corte Interamericana ha condemnat l’estat de Guatemala a reobrir el cas, a intentar solucionar-lo i a indemnitzar la mare, però encara no han fet res. I ara estem estancats aquí.

I això s’està fent des d’un local de Tarragona. Com us arriben casos com aquest?

Això és una tècnica que es diu expedient d’acció i es basa en la idea d’enviar el cas d’un pres a un o varius Grups en el món, i aquests Grups, d’origen diferent, hi treballaven a favor, intentant esbrinar on està el pres, si té advocats, en quina situació està la família, si necessita un metge, etc. Nosaltres hem tingut com a cas una presó del Tibet i a tots els presos de consciència que hi havia dintre. La nostra feina era doncs sabers qui eren, les seves condicions dins de la presó, intentar influir al govern xinès, una feina molt complexa. I ara estem treballant en el cas d’aquesta nena que, a més, crec que és molt representatiu de molts casos de femicidis que hi ha hagut a Guatemala.

Ha de ser molt difícil influenciar des d’aquí.

Sí, a més sempre has de treballar amb un doble vessant: Divulgació aquí del cas i intentar influir per solucionar el cas allà. Estic parlant d’escriure al fiscal, al president, al vicepresident, en definitiva, a buscar gent que et recolzi per aconseguir el que vols.

Creus que a Tarragona és necessari un treball de coordinació entre entitats?

Sí, sempre és positiu.

Per acabar. Pregunta obligada: Treballar en una oenegé implica molestar, fer soroll?

Sí, cosa que no feries mai en la teva vida privada. No només ho fas perquè treballes en una oenegé sinó que, a més a més, t’agrada fer-ho.

S’ha de ser conscient que som petits i tenim poca cosa però no hi podem rebutjar, perquè el poder no hi renunciarà mai.

DSC_0654_mod

Entrevista realitzada per Josep Alcoceba

Deja un comentario